A CALLAO, LIMA

Primera nit somiada sobre una Lima real. Després d'unes 22 hores de recorregut, entre els vols, les esperes, els temps morts i les impaciències, he arribat a Lima. I he retrobat el primer espai que m'era familiar: un aeroport caòtic, ple de moviment, de famílies que s'esperaven amb il·lusió i emoció. Ple de forasters que són recollits per una comitiva de mossos hotelers, que els acompanyen, els hi porten les maletes...els cuiden molt. I jo, també forastera i amb la sensació que tothom m'ho veu a mil metres de distància...també em retrobo amb algú. De fet, amb alguns. I és un retrobament tan bonic i tan fàcil! Sincerament, sento no haver-los deixat de veure en cap moment. I, com són ells, no em deixen ni dormir al terra de les seves habitacions...em cedeixen el seu lloc, el seu llit.
Bé, ja sé com són i per això no em deixen de sorprendre.

I aquest matí, ells aixecant-se abans de l'albada per anar i donar el seu temps a la indústria farmacèutica, i jo llevant-me més tard i amb intenció d'inspeccionar aquesta zona, dintre les limitacions que tots m'han marcat "Lima és molt gran, molt desordenada. Comença pel barri que tens davant, i d'aquí uns quants dies podràs moure't millor". I això és el que he fet: estem en el CALLAO, una zona enganxada en un polígon industrial immens i, entremig, hi ha tot de vida pel carrer. Tan se val si davant les naus industrials o al mig de la ciutat: aquí, sempre cal sortir al carrer. Mercats i paradetes sense cap estructura d'ordre ni de simetria...caminant i observant: així comença aquest viatge.