Denúncia

Sobre les malaties oblidades, sobre totes aquelles malalties que no són diana de cap indústria farmacèutica per a ser investigada amb ganes i esforç. Sobre les malalties oblidades i els milers de milions de malalts que les pateixen que no són als ulls de l'hemisferi nord. Sobre totes aquelles malaties que conviuen i recauen sobre societats que no s'aguanten fermes encara, sobre sistemes que no funcionen, sobre persones vulnerables, molt més enllà del que nosaltres solem entendre i percebre quan pensem i imaginem la vulnerabiliat.
La malatia de Chagas, la malatia de la son, les filàries. Invasions sobre cossos al descobert, silencioses, llargues, evitables si es volgués, irreversibles i molt injustes. Però, sobretot, TRANSPARENTS. Ningú les veu i els pocs que ho fan tenen només la seva pròpia energia, voluntat per a apropar-s'hi, per viure-les al costat dels qui les pateixen, actuant amb tot allò que poden, que saben i poden fer. Però, i fins qua caldrà esperar per aconseguir una suma d'esforços? Esforços dirigits i amb possibilitat de resoldre. D'acolorir aquestes patologies ignorades, donar-les a conèixer i treballar per a trobar solucions possibles, solucions que poden ser-hi.

Malalties oblidades i malalts que els tracten de ningú.

Dedicació, delicadesa

Dedicar un temps el dia a pensar, a reordenar la setmana, a tornar a saber on ets i cap a on et fa il·lusió anar, a saber tot allò que has completat i tot el que encara et queda per fer.
Dedicar una miqueta de dia a tot allò que desitges, que voldries parar't-hi i no pots quan voldries fer-ho.
Dedicar uns instants de matí a recollir els somnis romputs, aquells que no has pogut acabar de teixir per les presses que et marquen els horaris i les grans ciutats.
Dedicar una estona de migdia a gaudir del plaer de menjar, de les persones que t'acompanyen aleshores, deixar-te anar, desfer-te de les pressions i l'activitat qüotidiana.
Dedicar uns segons, minuts o hores de capvespre, a sedimentar el que avui t'ha engrandit, t'ha fet crèixer i decrèixer també. Records recents que acaben de ser.

Dedicar, dedicació i delicadesa cap a tots i tot el que et sostè i et manté a tot moment dempeus. I passes de dempeus a assegut i d'aquí a estirar-te...i, entre remolins de llençols, deixes aquest dia i n'inicies un altre.

gotes i més gotes

Estrenant habitació en un carreró de la Barcelona gòtica.
Tranquil·la, harmonia de fora a endins, després d'un dia interessant, una barreja de coneixements que requerirant uns quants dies per a què els pugui assentar.
I sento la pluja d'endins cap a fora. Gotes i gotes que regalimen del cel, que cauen lliurement, que es fan sentir tot i existir un vidre entremig d'elles i jo.I la remor que desprenen també és molt harmònica.
En moments així, entenc perquè som capaços de crear somnis tan idílics: no s'allunyen tant de la pròpia realitat.