UN MÓN QUE NO ÉS EL NOSTRE

A vegades penso que miro el món per un forat. Que el miro a través d'aquest forat i prou perquè no en sé més, perquè encara em falta molt per a veure i obrir la mirada i el pensament crític, perquè una part de mi és i serà sempre il·lusa, ingènua, innocent?

Però aquest matí he fet el forat una mica més gros. He necessitat fer-ho, i no a través de la mirada sinó he foradat i empassat gola avall a Obama i les seves paraules. Aquest, un peó més de la política bruta, interessada, i manipuladora del món, que pressiona a aquests humanots a continuar decidint i movent-se, segons les necessitats d'un món que sembla que no estigui fet per a cap de nosaltres, per a cap de les mirades innocents ni tampoc per a cap de les més crítiques. Un món que encara no sé qui ens vol fer creure que el construim entre totes...perquè a hores d'ara, ni el més crèdul de tots té prou força per a continuar-ho sent...

" Barack Obama ha demanat oficialment al Congrés 83.400 milions de dòlars de finançament EXTRAORDINARI per a activitats militars a l'estranger, dels quals gairabé 58.000 MILIONS D'EUROS ES DEDICARAN A LES GUERRES DE L'IRAQ I L'AFGANISTAN. (...) Segons la casa Blanca, aquesta serà l'útlima vegada que s'opta per un finançament extraordinari, però és NECESSARI perquè el pressupost no cobreix la segona part de l'any fiscal.
La MAJORIA dels diners es destinen al Departament de Defensa per a finançar l'exèrcit, però també hi ha partides per al Departament d'Estat, l'Agència de cooperació USAID (...) Al marge de les dues guerres, la petició inclou 600 milions d'euros per reforçr l'ANP i ajuda humanitària, 304 milions per pal·liar la crisi econòmica en països en desenvolupament, 22 milions per al tancament de Guantánamo i 50 milions per 3 helicòpters en la lluita contra els narcotraficantss de Mèxic."

I tot això, sense oblidar la transcripció d'aquestes dades, fetes a través d'una premsa altament retocada, filtrada. Aquest és un petit sediment de molts dels detalls que ni travessen el tamís per arribar a l'opinió pública.
Em dol profundament aquesta misèria de justificacions que es fan servir per a mantenir unes guerres econòmiques a cavall d'unes esperances simbòliques i inexistents que diuen centrar-se en les necessitats que de debò té la gent del món.

Me'n vaig a dormir ot pensant que som nosaltres, la gent del poble, la que deu viure en un altre món. Es mouen per un món que NO és el nostre.

continuació d'una mateixa

He esperat quasi dos mesos per a retrobar-me i continuar escrivint.

He estat conscient del silenci, de les paraules retingudes gola avall i cerebel amunt, del que passa de cares endins quan deixes d'escriure sense saber quan ho tornaràs a fer...m'ha costat reemprendre la força o, més aviat, la direcció de les idees i decidir continuar-les plasmant de manera concreta sobre aquestes línies, i fer-ho de la millor manera per aconseguir que després siguin elles mateixes qui s'expressin de manera abstracte, es desprenguin de les línies i passin al seu estat original, de creació: al seu estat-idea.

I, entre debats interns i externs, de si continuar en aquest engrenatge d'anteriors missatges i escrits, imatges descrites i trossos de viatge citats; o bé crear un punt i a part, deixar un espai ben clar entre aquest primer racó virtual i un de segon nou i per estrenar...he decidit continuar i recrear des d'aquest mateix espai. Perquè, els silencis i les no-inspiracions, els buits físics i mentals, no deixen de formar part d'una mateixa. Així ho vaig entendre l'altre dia tot dinant amb unes dones molt properes...
Som la continuació de nosaltres mateixes, tota l'estona ens reencadenem, reiniciem, refem, reequivoquem...l'engrenatge d'una mateixa.