31.1.09
Capvespres que t'encanten i d'altres que ni recordes
Aquest matí m'he aixecat tota contenta, un dissabte més aparentment, però el primer dissabte després d'una setmana de tastar la sensació de tornar a ser estudiant! Tornar a ser estudiant sense assistir a classes sinó a conferències, aquesta vegada sense professors de tota la vida que han perdut tot contacte amb la realitat sinó amb gent vocacional i apassionada pel que fan, activa i didàctica a la vegada. I, sota un marc d'epidèmies tropicals, de desigualtats de recursos sanitaris, de diferències abismals entre el nord i el sud del món, ente les persones que el món considera persones i les persones que només són números, concentro aspiracions personals i les projecto cap a una professió dins la cooperació i sento que és això el que m'estira, el que sí que m'agrada.
Però avui és un dissabte de puja i baixa, de llevar-me exaltada pel recompte de tota la setmana, i a aquestes hores de la tarda, notar que camino sobre una corda fluixa. Suposo que és la ressaca, sumada a un cansament, a un trasllat a barcelona, a una discussió, a la mandra...i en aquests moments així és quan em comparo amb una piruleta d'aquelles grans i rodones, amb tot de circumferències concèntriques de gran a petita i una dins de l'altre: depenent de per on comencis a resseguir les circumferències amb la mirada, sempre coincidiràs amb les línies de colors o bé sempre amb les blanques d'entremig. I pots remirar aquesta piruleta tantes vegades com vulguis al llarg del dia i, quan només vegis les ratlles de colors, afirmaràs que la piruleta llueix per fora i que segur que ha de ser boníssima...i quan només vegis la ratlles blanques, veuràs un tot homogeni i entristit de piruleta, que ni brilla ni et crida massa...i tu, com la veus la piruelta avui?
16.1.09
10.1.09
cercle cromàtic
Deu vegades deu-Deu vegades u.
Deu vegades mil-Deu vegades u.
Deu vegades infinit-Deu vegades u.
Ulls que només coincideixen en un punt tangent, comú.
Muntanyes inventades, que no existeixen
confrontades amb essències,
gegants que no són i folls del bosc que no s'equivoquen.
Balances humanes i complementàries,
necessàries.
Lligams amb el món real o amb il·lusions.
Un fil que et sosté amb un o l'altre
i una puntaire que teixeix sens parar.
Compensació que espanta als forats,
als cercles, a les espirals sense fi.
Colors que es complementen i
no deixen de ser altres colors.
Deu vegades mil-Deu vegades u.
Deu vegades infinit-Deu vegades u.
Ulls que només coincideixen en un punt tangent, comú.
Muntanyes inventades, que no existeixen
confrontades amb essències,
gegants que no són i folls del bosc que no s'equivoquen.
Balances humanes i complementàries,
necessàries.
Lligams amb el món real o amb il·lusions.
Un fil que et sosté amb un o l'altre
i una puntaire que teixeix sens parar.
Compensació que espanta als forats,
als cercles, a les espirals sense fi.
Colors que es complementen i
no deixen de ser altres colors.
6.1.09
Gran explosió
Despertant d'una altra bombolla.
Hem traslladat el corpus i l'ànima de mirall a mirall. En qüestió de segons, canviem d'any i per més que ens hi esforcem, no notem cap canvi d'instant. Festa, moviment i xirinola acompanyen aquest moment de traspàs en el temps. Però just en aquest moment, vius la nit i la perllongació d'aquesta, com una nit més, acompanyada al costat dels qui vols, dels qui has buscat o t'has trobat, al costat de persones que formen ja part de tu o, per contra, al costat de gent nova i per estrenar.
No sé però a partir de quin dels dies posteriors a aquest traspàs teòric, t'atures un moment i et qüestiones i fas balanç del canvi pràctic i real que t'ha suposat canviar d'any: què has viscut fins aquí i amb quines condicions i punts de mira et trobes per a continuar fent. Recordes de manera ràpida llocs, persones, sorpreses, aprenentatges, informacions, pèrdues, descobriments. Reculls el que has viscut i ho situes sobre el que vius ara. A on es troben tots aquests detalls, si és que te'ls endús tots a l'altra costat del mirall o bé, per selecció, per evolució, per avançar, decideixes no creuar amb tot. Qualssevol de les decisions i de les necessitats seran el primer pas dins el trajecte d'aquest nou any. I, el començaments, sempre són incantivants de projectes futurs...
Despertant d'una altra bombolla, així concloc aquest any per a mi. I així el començo. Tot de canvis, tot d'especials moments que s'entrecreuen, es confonen i els sento colgats uns sota dels altres de manera que aconsegueixen fer-me viure tot un any a un ritme estrany, en què tot es distribueix per parèntesis i per exclusius moments. Explosions de milers de petites bombolles que en configuren una de gegant. I sé que l'explosió, el punt positiu de tot plegat, es deu a veure'm en aquest recorregut, no sola. Havent compartit moltes d'aquestes bombolles amb una calidesa humana impressionant. Sense vosaltres no seria possible viure aquesta explosió en aquest punt tant àlgid.
Us estim
Hem traslladat el corpus i l'ànima de mirall a mirall. En qüestió de segons, canviem d'any i per més que ens hi esforcem, no notem cap canvi d'instant. Festa, moviment i xirinola acompanyen aquest moment de traspàs en el temps. Però just en aquest moment, vius la nit i la perllongació d'aquesta, com una nit més, acompanyada al costat dels qui vols, dels qui has buscat o t'has trobat, al costat de persones que formen ja part de tu o, per contra, al costat de gent nova i per estrenar.
No sé però a partir de quin dels dies posteriors a aquest traspàs teòric, t'atures un moment i et qüestiones i fas balanç del canvi pràctic i real que t'ha suposat canviar d'any: què has viscut fins aquí i amb quines condicions i punts de mira et trobes per a continuar fent. Recordes de manera ràpida llocs, persones, sorpreses, aprenentatges, informacions, pèrdues, descobriments. Reculls el que has viscut i ho situes sobre el que vius ara. A on es troben tots aquests detalls, si és que te'ls endús tots a l'altra costat del mirall o bé, per selecció, per evolució, per avançar, decideixes no creuar amb tot. Qualssevol de les decisions i de les necessitats seran el primer pas dins el trajecte d'aquest nou any. I, el començaments, sempre són incantivants de projectes futurs...
Despertant d'una altra bombolla, així concloc aquest any per a mi. I així el començo. Tot de canvis, tot d'especials moments que s'entrecreuen, es confonen i els sento colgats uns sota dels altres de manera que aconsegueixen fer-me viure tot un any a un ritme estrany, en què tot es distribueix per parèntesis i per exclusius moments. Explosions de milers de petites bombolles que en configuren una de gegant. I sé que l'explosió, el punt positiu de tot plegat, es deu a veure'm en aquest recorregut, no sola. Havent compartit moltes d'aquestes bombolles amb una calidesa humana impressionant. Sense vosaltres no seria possible viure aquesta explosió en aquest punt tant àlgid.
Us estim
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
