Fotó Hajdú Mónika Fények/árnyak

Perduda enmig de pàgines i pàgines virtuals, sentint i reafirmant que hi ha tanta informació que espera ser captada i memoritzada per algú!!

No sé perquè tot ha començat quan m'he perdut entre records de Budapest, d'aquells mesos tan bonics construits sobre una ciutat màgica i observada i estimada pels que erem allà de pas, sabent que teníem no massa temps i volíem viure-la i assaborir-la tant com la pròpia ciutat se'ns obrís. I, d'entre tots aquells delicats instants que guardo i que de tan en tan recorren totes les meves parts del cos i fins i tot arriben als meus sentits i sento emocions ja viscudes i sorpreses ja descobertes. D'entre tota aquesta informació creada en un moment determinat i emmagatzemada com si fos el somni més llarg i més clar que recordo fins el dia d'avui....recordo un personatge de l'est amb qui vaig compartir paraules que no eren les meves, estones, valors i opinions, incerteses... una amistat creada sobre un mar ple de colors foscos: perquè com a individu de l'est respecte mi i jo de l'oest repsecte ell, ens diferenciem de cap a peus. Encara a hores d'ara no sé quina de totes les diferències ens podia unir més. Però, és així: avui, tot pensant en això, he trobat una pàgina húngara de fotografia, on he descobert un pou d'imatges precioses vestides per text i text en el seu llenguatge, el qual no puc entendre però em fascina. Aquesta n'és una. I, de nou, m'ha passat el mateix: he recordat i he sentit els records vius que es movien per dintre.

Quan pararan aquestes explosions de records?