De cap a peus.
Aquest és un viatge que recomano a tothom. Una Atenes calorosa, romàntica, feta servir, sorollosa i plena de vida.

Una Santorini mítica per les seves postes de sol, turística i de postal, farcida de casetes blanques i esglèsies ortodoxes vestides amb cúpules d'un blau intens que fa joc amb el mar que l'envolta.

Una Serifos impressionant, verge, de terra àrida, seca, marronosa i unes platges clares, transparents, que pràcticament sents contaminar-les amb part de tu un cop t'hi immergeixes.

Imatges que alimenten i encisen als ulls.
Del·liris de recorreguts, d'aillament, de somnis.


Pluja d'estrelles enmig de la foscor més tendre, a la vora d'una mar brava, rítmica. Una mar constant que t'acull, siguis on siguis a cada racó de les illes.




Espais preciosos per a compartir, per a descobrir tota sola.






Aquest és un viatge que recomano a tothom, sens dubte.

Sí, he reflexionat i reconduït la idea dels paradisos: ni és únic ni és un de sol.

Avui, sento còrrrer pessigolles de la planta dels peus al torrent de la sang i, d'aquí, a cada fímbria i terminal nerviosa. Avui comencen els preparatius que faran cap a Grècia, cap a un nou paradís, personalitzat i completament incomparable al paradís de l'última vegada.

Imagino una Grècia plena de tots els tòpics que en sabem i de tota la bellesa que s'hi pugui reunir. Imagino hores i hores de converses, de mars profunds i arenes vanals. Imagino amb molta il·lusió, per a compartir-ho amb una familia d'amics, per a descobrir entre totes un racó més i simultàniament, per a poder anar omplint mica en mica cada espai del mapa que, tot sovint, ressegueixo a través dels somnis.
Escalar cada una de les inquietuds, transportar-te en el temps i en l'espai i...deixar-te anar a partir d'allà. Deixar de pensar en res més: un cop allà, imagino que deixaré de només imaginar.