Buffff!!
Moltes són les coses que han fet mitja volta o volta completa en dues setmanes. Cada vegada n'estic més convençuda que, quan estàs a un lloc que no és el teu, on sents que per una estona llarga has perdut la teva forma, els teus racons i refugis de referència que et solen acollir quan et sents perduda, extranya, incòmode...és precisament aquest estat el que fa que el propi temps perdi també la seva forma, la seva elasticitat, fragilitat i perseverància: aleshores els dies passen a ser molt més llargs, les hores i els intervals d'aquestes, sembla que que es dupliquin i tripliquin! Així, és possible que en dues setmanes facis passos d'elefant, i que el conjunt i l'estat de tot, canviï tant i tant que tu mateixa no et reconeguis si penses en els teus primers dos dies.
Aquesta capacitat de regenerar-se tant ràpid, siguis a on siguis, per a mi, és brillant, ho és una mica tot.
I, la trajectòria que segueix, després d'aquest recorregut, és absolutament la contrària: hom reacciona, el temps també. Una se sent còmode, l'adaptació arriba i el temps comença a còrrer. A partir d'ara, els mesos passen a "harta" velocitat, com diuen els d'auí...amb molta i molta pressa!
26.4.10
14.4.10
pirámides i jerarquies
Comença una nova història, entre els carrers de La Paz, Bolívia.
Comença també una nova histèria contra els meus objectius i ganes d'aprendre.
Dic ENTRE, perquè d'ençà que he arribat, he caminat i m'he perdut pels carrers, pujades i baixades, carrerons i passatges que conformen l'extensa Paz i que configuren El Alto, l'estructura que s'alça per sobre de La Paz i des d'on es contemplen totes les llumetes que parpellegen cada nit.
Dic CONTRA, perquè he aterrissat en una organitzaciò amb principis potents, que punxa i exerceix una força a favor de la salut, per sobre dels interessos econòmics i el.litistes...peró he aterrissat en una estructura jeràrquica, plena de cervells que ja no volen pensar més, desmotivats per una oligarquia, o mès aviat, una monarquia d'uns sols ulls que veuen i un sol cap que pensa, l'estructura d'un coordinador que es dedica a manipular els seus súbdits.
Em sento perduda per una estona, enfadada per reconèixer que moltes vegades el món té una forma que no m'agrada. Perquè no és la primera vegada que observo una estructura com aquesta. I, per què? Per què és tan difícil trobar un racó de gent que cregui en un projecte i el construeixi en conjunt? Per què aquestes piràmides laborals sempre se sobreposen als desitjos de les persones?
Si, ja sé que jo hi sóc de pas, però de totes maneres m'enfada. Potser, és que de tot se'n ha d'aprendre, de les coses que no m'agraden, també?
Comença també una nova histèria contra els meus objectius i ganes d'aprendre.
Dic ENTRE, perquè d'ençà que he arribat, he caminat i m'he perdut pels carrers, pujades i baixades, carrerons i passatges que conformen l'extensa Paz i que configuren El Alto, l'estructura que s'alça per sobre de La Paz i des d'on es contemplen totes les llumetes que parpellegen cada nit.
Dic CONTRA, perquè he aterrissat en una organitzaciò amb principis potents, que punxa i exerceix una força a favor de la salut, per sobre dels interessos econòmics i el.litistes...peró he aterrissat en una estructura jeràrquica, plena de cervells que ja no volen pensar més, desmotivats per una oligarquia, o mès aviat, una monarquia d'uns sols ulls que veuen i un sol cap que pensa, l'estructura d'un coordinador que es dedica a manipular els seus súbdits.
Em sento perduda per una estona, enfadada per reconèixer que moltes vegades el món té una forma que no m'agrada. Perquè no és la primera vegada que observo una estructura com aquesta. I, per què? Per què és tan difícil trobar un racó de gent que cregui en un projecte i el construeixi en conjunt? Per què aquestes piràmides laborals sempre se sobreposen als desitjos de les persones?
Si, ja sé que jo hi sóc de pas, però de totes maneres m'enfada. Potser, és que de tot se'n ha d'aprendre, de les coses que no m'agraden, també?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
