CANÇÓ POPULAR

"Cada vegada, més animada, gira la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies, grans coloraines al mercader.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant,
blau, groc, verd i vermell,
i la fira va girant!"

Cada vegada, el canvi d'any, l'entrada a una nova etapa, el sentir-nos tots més a prop uns dels altres perquè anem sumant i sumant les estones compartides i el creixement de cadascun i entre tots....ANIMA. Engresca i motiva a continuar així, a fer-te nous propòsits que puguis assolir contant sempre que hi haurà persones a prop teu que et faran costat, companyia, recolzament. I la FIRA, la vida, i la visió que aconseguim tenir d'aquesta, anirà canviant de colors, de textures, de posicions i formes, però no pararà de GIRAR, i nosaltres no pararem de passejar-hi, de gaudir-la, d'omplir-nos de totes les COFOIES que ens ofereix.
BLAU; GROC, VERD i VERMELL....de totes les que ens esperen, totes les passarem i entre totes!

PRESENT...PRESENT

Vaig saber no fa gaire, a través d'una pàgina escrita per Borges, de l'existència d'una filosofia d'una escola Índia, on els seus deixebles no tenen arguments per a defensar el present. Creuen en la demostració del passat o en la del futur. Creuen que quan una poma cau de l'arbre, tothom pot aconseguir trobar-la al terra, fet que es considera passat; o bé en tot cas veure a venir que caurà en un futur immediat, per la maduresa del propi fruit. En tot cas, ningú serà capaç d'escapçar la caiguda de la poma al vol ni contemplar just el moment en què aquesta cau. El present no existeix per a ells.

Quan ho vaig llegir, em va fascinar l'exemple. I de dintre em va sortir oposar-me a aquesta tendència. Jo, ARA, sé que només crec, sento, segueixo un present. L'ara i l'aquí. Les entrades i sortides que cada dia renoven un cos, la saba que el teu cos és capaç de netejar per a sobreviure una jornada més. L'ara i l'aquí tota l'estona. Els meus dies a Perú continuen vigents: són circumferències que se'm dibuixen a la ment i, en qüestió de segons, són circumscrites a unes circumferències més grans, les que corresponen als dies a casa que des de fa una setmana han tornat a existir.
Un moment anterior, Perú, que té tant força que esdevé part del present. Un únic cabdell fet de present. Miro enrrera i no hi veig res. Tot ho he recollit i tot camina amb mi. Miro endavant i tampoc hi veig res: tot es difumina i amb això el propi present brilla i brilla més.
Sento que tota jo sóc només present. No puc resumir què m'ha passat fins aquí ni puc explicar què vindrà després d'això.

Des de l'altre costat, de nou

Algun lladre del temps

Traspàs que requereix un temps. Creuar el món en menys de vint-i-quatre hores és un privilegi massa sufisticat pel cos i, sobretot, per a la ment.

Viure a contrarellotge la darrera setmana a Perú: recòrrer amb la mirada imatges del dia a dia, amb l'olfacte flaires ja familiars, amb el tacte i l'emoció continguda les persones que t'han acollit a la seva qüotidianitat, que t'han fet sentir tan bé que t'han fet fàcil arribar a construir una segona llar en un altre país.

Sento que se m'ha fet curt. Que algun lladre del temps m'ha acompanyat durant el viatge i que a estones de distrecció ha aprofitat per a escurçar-me els dies. Alhora, però, miro enrrera i ho veig tot ple. Sembla una flama incandescent que no para de brillar enmig de la foscor. I també ha estat molt ple l'acomiat. Paraules, carícies, ofrenes i records, fotografies i escrits. Ens ho hem donat tot entre tots els que hi erem.

Ara, cal païr-ho a poc a poc. Adaptar-me de nou a l'aire, a la realitat d'aquí. Traspassar completament a aquest nou medi. Sigui amb el temps que sigui.

Trujillo d'instant

-Un combinat.
- No, no, prefereixo un suc de pinya.
- No, de fet, ara que ho penso, si haig d'escollir una beguda, opto per un extracte de pinya!

Si, prefereixo mil vegades l'extracte: menys quantitat i molt més intens.
Aquesta ha sigut l'experiencia de la meva última visita a la ciutat de la primavera. Menys de quaranta-vuit hores trepitjant els carrers de Trujillo, recorregudes nou hores d'anada i nou de tornada des de Lima i només per a compartir poques hores amb aquells que no-sé-fins-quan hauré de lluitar i esperar per a tornar a veure. Un viatge llarg més ple d'emoció i d'energia intercanviada.
Una bogeria de temps, de diners, de sentit...una bogeria que m'encanta haver fet per l'amistat.

Amistat que cala endins, l'extracte de tot plegat.