TINC UNA PREGUNTA

Tinc una pregunta: Per què, com més gran et fas, més vergonyes i prejudicis i comentaris i opinions dels altres i de rebot, de tu mateix, fas?

He començat un curs de clown...de fet, és una pinzellada al concepte de clown i és una passejada entre improvitzacions, creativitat, imaginació, tonteria posada en escena... un munt de jocs fantàstics per a ser-ne partícep i divertits de compartir i de potenciar.
Però sento que vergonyes superades de fa temps, tenen força per tornar a sortir. Acostumada a crear-me un entorn favorable i còmode, on cada vegada has de fer menys esforç perquè se't entengui, se't comprengui i se sàpiga com ets tu...ara sembla que fins i tot jugar només sàpigues fer-ho amb aquells de sempre! I no hauria de ser així. Lo bonic que tenen els jocs és que passen en un món paral·lel al de veritat. De la mateixa manera que les relacions que es creen dins d'aquests jocs també s'allunyen de les que duus a la teva vida quotidiana i reglada. I crec que és una sensació molt vàlida i potent per a creure que cal conservar aquesta capacitat de jugar, sigui amb qui sigui. No pel fet de fer-nos grans, ho hem de perdre, no?