Si les comto amb hores,crec que han sigut unes 15 les hores que porto amb una emoció interna: és fantàstic!

Ahir de nit, volant ben a prop d'en Ben Harper. Un concert inoblidable, preciós de compartir i ple d'instants sincers, de melodies precioses, d'una energia en estat pur i directe i penetrant. Cada moviment i cada so, cada paraula es convertia en ones vibracionals que et traspassaven i t'anaven carregant, primer per dins i després també per fora. I sol passar que les emocions més gratificants i més positives, se'm transcriuen a un primer somriure i a unes llàgrimes posteriors. Sentir que estàs aprofitant la vida i ser-ne conscient és, de veritat, fantàstic.

I les hores d'emoció han continuat avui: un matí a l'hospital, aparentment igual a tots els anteriors ja viscuts, però avui l'he viscut amb nervis, amb una fixació pels detalls que ja hi eren durant tot aquest temps. Avui, últim dia. Han passat 9 mesos i d'ençà cap aquí...han passattantes coses! Aquest matí, la concentració de mil moments ja siguts, de persones que m'han fet sentir molt bé, del coneixament que sento emportar-me a dins...la concentració de tot plegat m'ha fet volar una mica més, i riure, i plorar.

Gràcies.
És tot el que em surt dir en veu alta.
En veu baixeta, penso i dic moltes més cosetes, m'és més fàcil i suposo que és el que em manté l'emoció.