anar i venir

Hi ha moltes maneres d'establir vincles amb les persones i lligams amb els espais.
Hi ha un munt de possibilitats per a mantenir aquests vincles i trobar-hi el sentit que més et complagui.

Sí, ja ho sé. Direu molts de vosaltres que això ja fa molt que se sap.
I sí. Probablement sí. Però sempre hi ha coses que de tu mateixa no les saps. I arriba un moment, potser el més vanal del món, que t'evoca a descobrir aquest puntet de tu.
I et sorprens!!

Sempre he pensat que per a mi, marxar, viatjar, desaparèixer, estar per aquí i per allà, a estones i no totes...és el més fàcil. Perquè de moment, fins ara pensava això: que no hi ha cap xarxa que m'atraigui i m'atrapi prou com perquè aquests moviments i inconstàncies em siguin difícils de fer.
Però aquesta setmana, per petits detalls entrecreuats, he notat que això no és tan així. Que sí que hi ha un entorn que m'estimo prou com per mantenir-lo i viure'l.
Que viatjar, a partir d'ara, vull que sigui compatible amb tot això.
Que tant bonic és compartir a fora com construir aquí.

Una vegada més, les coses més evidents són les que sovint ens costen més de veure...