Reconstrucció a pas de tortuga.
Després del terratrèmol del 2007 tota la zona que envolta les mítiques terres de Paracas, Chincha, Pisco, Ica; van ser sacsejades de tal manera que pràcticament cap de les construccions edificades es va mantenir en peu. No sé com explicar la sensació d'estar passejant enmig d'una comunitat que s'esforça per realçar les parets caigudes. Ni tampoc com descriure l'ambient que s'hi respira: tothom parla de l'abans i del després del terratrèmol, de la població que era estable i de la misèria que hi va nèixer després. He aconseguit fer pocs passos més enllà dels quatre carrers del centre de la ciutat. Ulls que et miren i tu et sents estranya, fins i tot incòmode, per estar passejant tranquil·lament enmig d'un escenari com aquest, per venir d'una part del món on aquestes coses no hi passaran mai a aquest nivell.
Diferències tan acusades que m'enmalalteixen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"los pensamientos decisivos, aquellos que penetran más hondamente la vida, nunca aparecen en los lugares que se relacionan comúnmente con el hecho de pensar. hay pensamientos de mar, de montaña, de desierto, de selva, que son imposibles entre archivos y estanterías" (Rafael Argullol)
Publica un comentari a l'entrada