Lima després de tres setmanes: em transmet la mateixa desorganització i el mateix caotisme que quan vaig arribar. La mateixa imatge ennegrida i de ciutat que ha crescut desproporcionadament arriba a través dels meus ulls. Però des de dintre ho percebo diferent: havent voltat per la costa del nord del país, havent conegut nova gent i retrobat confiances, havent-me sentit acompanyada i també sola...ara sento la ciutat més coneguda, més vulnerable.
I tant vulnerable com que les coses que hi passen son pròpies d'aquí i de qualssevol altre costat del món.
He arribat i he descobert un nou local. Una fusió malagenya-peruana, ella trenta vegades més gran que ell: en edat, en experiència, en maduresa.
Li pregunto- i quants anys fa que vas arribar?- i ella, d'ulls blau mar i veu ronca, amb una emoció delicada i forta a la vegada, m'explica: " fa només dos anys i mig. Vaig arribar a Perú així com tu, sola, amb una motxilla i amb intenció de recorrer el país amb cotxe. Vaig trobar-me un noi que m'acompanyaria en aquest viatge,conduint. El que no sabia es que m'acompanyaria en un segûent viatge: el d'estar junts. Perquè quan vaig tornar a casa després d'un mes....vam aconseguir només separar-nos durant 20 dies. Després, em vaig deixar endinsar en un conte de fades del que encara no n'he despertat"
Brutal.
Històries que m'emocionen i que m'allunyen de totes les incapacitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tant he amat que vinc en desamar,
sí com aquell qui amics ha tengut
per llur defalt havent-lo decebut
a tot lo món se gira en aïrar.
La gran amor porta ab si càrrec gran,
viure no pot sens gran sosteniment:
lo seu semblant voler l'és sostinent
i, aquell no ferm, amor va tremolant.
Qui ama poc no deu ser desijant
que son amat li sia extrem volent,
car poc voler no és delit sintent
del gran voler que li porta l'amant.
Sol per amor se desija altra amor:
per si mateix no porta a altre delit
e dóna cels dant congoixós despit,
si lo delit de ser amat no encor.
....
A. March
Amor,amor,amor....Un petonàas R+H
pell de gallina per vestit després de conèixer aquest conte de fades...
això em recorda una frase que vaig trobar perduda pels carrers del centre d'un petit poblet... al llegir-la em vaig recordar de les nostres intenses converses a la farmàcia i he volgut regalar-te-la... la vie est ce qui passe quand on a prevu autre chose...
una abraçada enorme bonica!
Ei nina!! un blog fantàstic, estàs feta una poetissa!! podem anar seguint el teu viatge d'una manera ben ariadnoide i saber una miqueta de tu de tant en tant!
Sàpigues que aquí se't troba a faltar molt i molt!! però no t'esperem encara, jeje, passa't-ho molt bé tot aquest temps que passis allà a l'altra banda del mon...
estigues atenta que si de tant en tant t'arriba com un petò mental, potser sóc jo!! jejeje
un miolet de gatet i una abraçada d'os panda per tu i pel Perú!!!
Reserva Nacional de Paracas , agafa la llanxa per veure els lleons marins i els pingüins i els taca taca o motos amb descapotable ….
Ica amb el seu oasis i les dunes de Huachachiuna
Cuzco,Puno amb el llac Titicaca
Machu Picchu la montanya amb perfil d’home adormit ….que sempre hi plou …
les seves Aguas calientes agafa el bikini …..
Líneas de Nazca …..
......... tens molt que explicar ..... petons .....
mamamaamamaammamam
Publica un comentari a l'entrada