idees

És així: el cos segueix la ment,
la ment s'adapta i lluita amb els instints,
els instints tenen la configuració d'un gas,
poden extendre's i reduir-se
i aquestes transformacions són dinàmiques, anàrquiques.

Dies professionals enmig d'aquest continent. Pensaments i il.lusions cap a l'atenció farmacèutica, cap als coneixements que sobrevolen pel món i esperen que algú els reculli. Ganes d'aprendre molt i de trobar allò que fa per mi. Ganes d'escoltar molt i d'intercanviar funcionaments d'hospital, de recursos, de pacients.
Però aquestes idees instintives m'arrosseguen a analitzar l'esforç que sé que cal fer encara, les hores de feina, els errors a cometre i les pors de no poder-ho assumir.
I la visió realista i racional m'arrossega el cos, i el fa sentir petit: ara mateix sento que porto un vestit molt llarg, molt gros, molt brillant. Que els altres creuen que aquest vestit et va a mida però tu ja fa hores que has descobert que et va gran...

Una altra etapa més on descobreixes que no hi ha res sense esforç.