Granada esplèndida

Viatge curt i ple. Granada continua amb aquell atractiu que la fa ser especial, bonica de contemplar i de caminar-hi, de barris escarpats i carrerons estrets, amb uns terres de pedres de totes les mides. Unes vistes de l'Alhambra magna des del mirador de San Nicolás que cal dedicar-hi una estona llarga i reposada. Així com resguardar-se sota el camí d'arbres que l'envolta i, si no hi arribes a entrar, gaudir de la part dels jardins del Generalife on hi fan, ara a l'estiu, espectacles magnífics. Com el de l'altre dia, el Romancero Gitano de Lorca dansat per la Cristina Hoyos y les seves bailaoras i cantat i palmat per ànimes gitanes. En moments així em sento, un cop més, molt privilegiada.

I tot i ser un viatge curt, com sempre també és ple. Pel que comparteixes i aprens d'aquells amb qui ja has compartit moltes coses anteriors, però que canviant d'escenari neixen sempre noves reaccions de tots i sents que una nova branca creix entre tots i s'afegeix a l'estructura existent i la fa més forta. És aquest senzill detall el que m'omple de ganes de reviatjar i recompartir. De moure'm per explorar nous espais i redescobrir les persones. Imagino que els vincles invisibles entre tots nosaltres són tan moldejables com volem que siguin. Que les distàncies i els destemps no són absolutament res al costat de l'elasticitat que poden adquirir els lligams. I que aquesta elasticitat només es manté si la treballes i la fas servir. Com qualssevol part de nosaltres.