Si, si, si, si!! Tarda d'agost, calor de vacances, desert de temps lliure, mandra, son-soneta, ganes d'airejar-te, de passejar, de viatjar: tothom se'n va de vacances: en físic i emocionalment també. No crec que només aquesta època de l'any sigui la que tens dret a fer vacances o la que toca....però sempre has de deixar passar l'avís que et diu que ara cal que descansis, del que més estiguis cansada. I jo, avui estic cansada de pensar! D'embolicar-me jo soleta, de fer balanços entre els deures i les obligacions i els drets i les llibertats. Avui necessito començar les vacances de pensar! I ho he notat just ara: ara que vinc de jugar amb la gossa pel carrer, d'adonar-me'n que que bé que s'hi està jugant i prou. Que bé que s'ho passa i jo amb ella!
I Perú....està a tocar. Quan vingui Perú, m'ho repensaré tot i tot. Poc a poc passen els dies i el camí d'aquí a allà es fa més i més curt. Les vacances de pensar seran tan curtes com d'aquí al dia que marxi. O potser no tinc paciència i sento per dintre la necessitat d'acabar-les abans....on vera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada