Buffff!!
Moltes són les coses que han fet mitja volta o volta completa en dues setmanes. Cada vegada n'estic més convençuda que, quan estàs a un lloc que no és el teu, on sents que per una estona llarga has perdut la teva forma, els teus racons i refugis de referència que et solen acollir quan et sents perduda, extranya, incòmode...és precisament aquest estat el que fa que el propi temps perdi també la seva forma, la seva elasticitat, fragilitat i perseverància: aleshores els dies passen a ser molt més llargs, les hores i els intervals d'aquestes, sembla que que es dupliquin i tripliquin! Així, és possible que en dues setmanes facis passos d'elefant, i que el conjunt i l'estat de tot, canviï tant i tant que tu mateixa no et reconeguis si penses en els teus primers dos dies.
Aquesta capacitat de regenerar-se tant ràpid, siguis a on siguis, per a mi, és brillant, ho és una mica tot.
I, la trajectòria que segueix, després d'aquest recorregut, és absolutament la contrària: hom reacciona, el temps també. Una se sent còmode, l'adaptació arriba i el temps comença a còrrer. A partir d'ara, els mesos passen a "harta" velocitat, com diuen els d'auí...amb molta i molta pressa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No es que tot canvii per atzar , és la teva autoritat que fa el miracle. Quan arribes a un lloc fas que tot s'equilibri i s'obri el sentit comu. Un petonàs . R+H
Publica un comentari a l'entrada