pirámides i jerarquies

Comença una nova història, entre els carrers de La Paz, Bolívia.
Comença també una nova histèria contra els meus objectius i ganes d'aprendre.
Dic ENTRE, perquè d'ençà que he arribat, he caminat i m'he perdut pels carrers, pujades i baixades, carrerons i passatges que conformen l'extensa Paz i que configuren El Alto, l'estructura que s'alça per sobre de La Paz i des d'on es contemplen totes les llumetes que parpellegen cada nit.
Dic CONTRA, perquè he aterrissat en una organitzaciò amb principis potents, que punxa i exerceix una força a favor de la salut, per sobre dels interessos econòmics i el.litistes...peró he aterrissat en una estructura jeràrquica, plena de cervells que ja no volen pensar més, desmotivats per una oligarquia, o mès aviat, una monarquia d'uns sols ulls que veuen i un sol cap que pensa, l'estructura d'un coordinador que es dedica a manipular els seus súbdits.

Em sento perduda per una estona, enfadada per reconèixer que moltes vegades el món té una forma que no m'agrada. Perquè no és la primera vegada que observo una estructura com aquesta. I, per què? Per què és tan difícil trobar un racó de gent que cregui en un projecte i el construeixi en conjunt? Per què aquestes piràmides laborals sempre se sobreposen als desitjos de les persones?
Si, ja sé que jo hi sóc de pas, però de totes maneres m'enfada. Potser, és que de tot se'n ha d'aprendre, de les coses que no m'agraden, també?