Estrenant habitació en un carreró de la Barcelona gòtica.
Tranquil·la, harmonia de fora a endins, després d'un dia interessant, una barreja de coneixements que requerirant uns quants dies per a què els pugui assentar.
I sento la pluja d'endins cap a fora. Gotes i gotes que regalimen del cel, que cauen lliurement, que es fan sentir tot i existir un vidre entremig d'elles i jo.I la remor que desprenen també és molt harmònica.
En moments així, entenc perquè som capaços de crear somnis tan idílics: no s'allunyen tant de la pròpia realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada