5.11.08
Peregrinatge a Machu Picchu
Peregrinatge, camí llarg però fet amb empenta, amb ganes, amb il·lusió.
Força de voluntat que s'alimenta a mesura que t'acostes a allò que t'has proposat, a mesura que realitzes i notes força que balla dins teu i amb els que ho comparteixes i saps perquè has decidit voluntariament continuar per aquest camí.
Amb la Goretti, amiga que ha creuat l'oceà per a descobrir també aquest país. Amb la Goretti ens hem encaminat a Machu Picchu i hem continuat més enllà, fins el Wayna Picchu, el punt més alt des d'on se't permet estar per a contemplar aquesta maravella del món. Amb ella associaré aquest moment i el deso en una caixeta especial, pel lloc, per l'esforç, per la vitalitat que sé que ens ha mantingut per arribar fins allà i per la que encara fa pampallugues dins nostra.
Si. Desig i voluntat...realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hay momentos que llenan, momentos en los que sientes de forma tan consciente, momentos en los que sabes que siempre recordarás cómo te sentías, momentos de conexión.
Arriba, en Machu Pichu, en la cima del mundo, sintiéndome una hormiguita y a la vez enorme. Orgullosa del esfuerzo, de un camino de varios días, de una preparación casi ritual que formará siempre parte de la experiencia.
Una experiencia que ahora reposa dentro de nosotras, y que irá dando sus frutos con el tiempo.
Ariadna, amiga, hermana. gracias por tu presencia.
Machu Picchu .
Muntanya màgica .
Plena de boires i pluges que cauen sense avisar .
Una cara de perfil ,que reposa inclinada amb el nas arremangat.
Continua assenyalant el cel .
Imposa un passat molt recent de 500 anys .
Gràcies a ella els peruans van poder escapar dels seus botxins , amagant-se entre la seva faldilla , amb aquestes cases esglaonades i d’un color que es confon amb les roques. Botxins que empunyant l’espasa a una mà , i la creu de la religió a l’altre , van matar a tots els “Indis “ . Tot per l’or , i la glòria .
La cara els va protegir .
Per això van passar tants anys fins que es va descobrir .
Ara ja no es pot amagar . Però el nas continua rient , o rient-se de tots el que volem entendre la seva màgia .
Publica un comentari a l'entrada