14.11.08

DI-GE-RI-DOOOOO

Aquí el presento:
Preciós, serpentejant, ensalamandrat. L'instrument de vent dels aborígens d'Australia, fet de fusta i desfet i buidat per dins pels petits insectes amants de la fusta...i amb un so molt especial, encantador. Aquesta és la petita part que m'he endut de Cusco, a part dels milers de records que amb la goretti hi hem deixat. Fet de pita, un arbre del Valle Sagrado que té aquesta forma especial, ben bé com el cos d'una serp i així és com me'l va presentar el noi-natura que el va fer.

Des de Lima altra vegada, al peus de la tercera etapa del viatge: coneixent un hospital immens, convisquent al ritme d'aquesta ciutat que trontolla cada matí, tarda i vespre, que roba el temps a tots els seus habitants i els ofereix una nova aventura cada dia....d'arribar o no arribar, de ser puntual o no poder-ho ser mai. A hores d'ara, mirant aquesta serp, sento que sóc ben bé a un dels extrems, que el recorregut fet fins aquí ha valgut la pena i molt. A cada tram d'aquest recorregut, hi concentro gent, espais, pensaments, conclusions.
Darrera etapa d'AQUEST viatge. Portes immediates que es van tancant i finestres llunyanes que presento s'obriran més endavant.
Sempre, sempre un viatge n'alimenta un altre.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

"La musica que prefereixo , inclus més que la meva, és la que escoltem quan estem en silenci" John Cage
Un petonàs!!!! R+H

Anònim ha dit...

Un instrument bonic i molt útil per cantar el fum fum fum
O fer el caga tió .
crec que serveix per totes dues coses .
Ah! i no vinguis sense saber tocar-lo virtuosament .
mamamamamamamamamamamamamam

Anònim ha dit...

la flaquita ensalamandrada...
estoy segura de tus progresos, a nivel del mar, imaginándote proyectando esa vibración hacia una de las esquinitas de ese cuarto tan grande y luminoso...

Anònim ha dit...

I un silenci que et deixa anar fent, un silenci que no té cap més finalitat que visquis on ets, que deixis les coses endarrera perque no t'interfereixin en el viatge de la teva vida,
Un silenci, també, sincerament, perque de vegades les nostres similituds, m'espanten, m'espanta vorem reflexada amb tu i que tu et vegis reflexada, amb mi.
Un parèntesi, moltes coses per explicar.
Moltes coses per centrar...
jejeje.
T'estim nina.
Suposo que saps qui soc,
si?
no?