Un entrecreuament, una bifurcació, una força sobreposada per damunt d'una altra. Una estrella de deiferents puntes i feta per tres bases que no tenen res a veure(una esfera, un fil pelut i un fil pelat) . A darrera el cel i per sota el sòl. Imatge suspesa entre dos balcons, enmig d'un carrer més estret que el passadís de casa meua.

Imatge curiosa. Un color que evoca una sensació de petita, de nena. Un fanalet que evoca instants de fa molt de temps. ës com un ullet que no acaba d'obrir-se ni tampoc de parpellejar. És un collaret immens, pensat per a penjar al pit d'un gegant. És una perla extreta d'unes valves del pacífic. És una bola de gelat sense galeta. És una boleta de cotó fluix de les fires, que ha quedat mal feta(o massa ben feta, de fet!)

O només és aquesta imatge. La que veus, la que els teus ulls són capaços de veure sense l'ajuda e cap altre sentit.

És saber jugar a aquest joc tota l'estona. Saber trencar amb les percepcions només reals, saber imaginar, saber acceptar que cada opció és possible.

Construir projectes i intercanviar-los: deixar les portes obertes i que vagin passant.

I acceptar, i acceptar-te, crec que aquesta deu ser la primera porta que cal deixar oberta.