Hi ha matins,siguin d'hivern o d'estiu, que un cop obres els ulls ets capaç de percebre el món, els sentits, les relacions humanes, animals i veganes de la manera més afable, més planera, més propera.
Hi ha altres matins, sovint intercalats enmig dels anteriors, i poc previsibles de saber quan apareixeran uns o altres; però son un altre tipus de matins, de dies, de percepció: els ulls sembla que hagin oblidat de cop i volta com contemplar i viure cada escena d'aquella manera tan líneal, tan directe. Ja no veus cap cosa com la veies ahir. Creences de la passada matinada han deixat de ser-hi. I tot es barreja , sobretot, tot pren un relleu massa complexe, massa complicat.
La capacitat de mirar cada obstacle obtús i cargolat des d'un altre vèrtex...com s'aprèn, això?
Mira! que crec haver pogut respondre a aquesta pregunta en un altre moment. És més, que si me la fes algú, segur!segur que li trobaria una resposta....però AVUI ja no ho recordo.
Deu ser potser, que hi ha dies de només preguntes i d'altres de només respostes??
" ens ensenyen i ens pressionen per ser cada vegada més forts, més preparats per mantenir una carcassa intrencable davant la vida...el secret, però,l'altre dia me'l va fer saber algú: l'important és superar les teves pròpies fragilitats"
18.5.08
MATINS I VÈRTEX
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
i quan recaus en una d'elles, en una d'aquestes fragilitats que cadascú reconeix tant pròpies.. el que cal és llevar-te altre cop, llevar-te sempre amb força, per tornar-t'hi a afrontar :)
mil petons bonica!
les nits "complicades" sempre ensenyen alguna cosa per la propera vegada... i arribarà un dia, on de tantes de viscudes, haurem après a no fer-les tan complicades.. un son i demà tot tornarà a ser clar, i la resposta la tornaràs a trobar per tu mateixa :)
Publica un comentari a l'entrada