Quantes vegades has sentit la por? Quantes vegades l'has viscuda?
I...quantes vegades t'has preocupat pel moment en què la trobessis de cares? Per què faries i com reaccionaries?

Molt probablement, encara que m'equivoqui amb els números i els individus, m'atreviria a dir que les vegades patides superen sempre, i de llarg, les que realment acabes visquent. Una infinitat de camins mentals són capaços de crear-se dins teu i tots ramificats uns dels altres poden convertir-se en quelcom que pesa, pressiona, t'espanta amb motius fets a a base d'aire i fum. Perquè encara no existeixen i marxen abans d'arribar-se a crear.

Sento que les pors imaginades son comunes, compreses i compartides potser també. I, com passa amb cada emoció, cal trobar-se a algú igual per igual per sentir que el que et passa és real i acceptat entre totes: Ens convé conduir el que es crea dins nostre cap a la direcció més còmode.

Però també és important, per a mi, saber RECONDUIR. De tant en tant, proposar-se sentir la mateixa emoció d'una altra manera. Establir que la por deixa de ser por quan te la mires d'un altre costat, des d'una situació llunyana a la teva primera persona i quan creus que potser no es tracta de superar-la amb molt d'esforç, sinó de conèixer-la i integrar-la a l'escenari, com un element més de la teva quotidianitat. I amb aquest element, atrevir-se a prendre decisions. O bé, estar disposat a que les decisions arribin i se sobreposin a aquest element.

Reconduir: una paraula ben bonica per aplicar d'ara endavant

Un entrecreuament, una bifurcació, una força sobreposada per damunt d'una altra. Una estrella de deiferents puntes i feta per tres bases que no tenen res a veure(una esfera, un fil pelut i un fil pelat) . A darrera el cel i per sota el sòl. Imatge suspesa entre dos balcons, enmig d'un carrer més estret que el passadís de casa meua.

Imatge curiosa. Un color que evoca una sensació de petita, de nena. Un fanalet que evoca instants de fa molt de temps. ës com un ullet que no acaba d'obrir-se ni tampoc de parpellejar. És un collaret immens, pensat per a penjar al pit d'un gegant. És una perla extreta d'unes valves del pacífic. És una bola de gelat sense galeta. És una boleta de cotó fluix de les fires, que ha quedat mal feta(o massa ben feta, de fet!)

O només és aquesta imatge. La que veus, la que els teus ulls són capaços de veure sense l'ajuda e cap altre sentit.

És saber jugar a aquest joc tota l'estona. Saber trencar amb les percepcions només reals, saber imaginar, saber acceptar que cada opció és possible.

Construir projectes i intercanviar-los: deixar les portes obertes i que vagin passant.

I acceptar, i acceptar-te, crec que aquesta deu ser la primera porta que cal deixar oberta.

de costat a costat

PORTUGAL, tranquil, amable, carinyós, bonic, familiar, hospitalari, còmode.

PORTO...una ciutat per a veure-la i viure-la. Teulats fets de teules ataronjades, un centre històric ple de vida agitanada, vida al carrer, llençols de mil colors penjant i voleiant. Gats de totes mides a cada raconet i...nosaltres, observant.
Un Duero ni massa ample ni massa ple, però si que desprén una presència important: tot de terrassetes que li fan companyia, i petites barquetes que l'acarícien al llarg del dia...i qui sap si a la nit també!
I un Atlàntic fort, ric d'ones enèrgiques i una vora de la mar somrient de còdols i pedretes de peixera, de colorins també.

AVEIRO...poblet de pescadors, de molta tranquil·litat, de ríes que dominen l'estructura urbana, i nosaltres: visitant cada racó a pedelades de BUGA(biciletes-utilitzables-gratis-d'Aveiro) sota unes gotes que no acaben de ser pluja i sota un cel que no acaba de tenir forma de núvols.

PORTUGAL, xoc cultural. Gent d'un altre costat, d'una altre caire. Hàbits, estructures familiars, de parella, valors, maneres d'invertir el temps, els diners, la ruta de la seda que teixeix les seves vides...tot forma part del que puguis percebre com a xoc. I, quan això passa....aprens tant!

I tot i tot: amb només un cap de setmana? El món, vist amb intensitat, requereix la meitat del temps.

Com una balança: les energies tenen forma de boomerang! Un dia emets, brilles, embrilles als altres. Demà matí, però, passa just al revés. Has perdut llum i algú altre l'ha guanyat, l'ha rebut i la rebota...la primavera transforma cada coseta que pot.

Avui...reps o emets?